El mite dels dos Wittgensteins

Possiblement el mite més consolidat de la filosofia contemporània sigui el que distingeix entre un primer i un segon Wittgenstein. Interpretar que hi ha un cisma en el pensament de l’autor només es pot sostenir si hom fa una lectura esbiaixada de la seva obra.Per suposat, això és el que han fet neopositivstes i postmoderns quan s’han volgut apropiar, respectivament, del contingut del TractatusLogico-Philosophicus i del de les Investigacions Filosòfiques.

Certament, Witggenstein parla de dues coses diferents a una obra i l’altra. Al Tractatus, Wittgenstein parla dels fets, del món tal com és, independent de qualsevol interpretació o representació; per a parlar d’aquesta realitat objectiva utilitzam la lògica i un llenguatge estrictament descriptiu. A les Investigacions, parla de les representacions humanes, de les construccions socials que els humans realitzen per a poder conviure i moure’s pel món; aquestes construccions es fan realitat a través dels respectius jocs de llenguatge, en els quals el llenguatge té una funció performativa: fem coses amb les paraules.

Els neopositivistes veien el món com una gran equació; els postmoderns el veuen com un conjunt de textos oberts. A pesar de les pretensions d’ambdós, Wittgenstein és prou lúcid per distingir entre una part de la realitat que és inesmenable i una que és construïda.
 
breuconcretiambgust.blogspot.com.es